Ecofeminisme i canvi climàtic


  • Comparteix:

margarita.vila

Margarita Vila

secretaria de sostenibilitat i acció ecològica del PSC de Sant Cugat


Publicat: el 30/abril
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

El món ha estat sempre dels homes. El pensament patriarcal ha estructurat el món creant una dicotomia que separava la cultura de la natura. L’home associat a la raó, la ment i la independència dominava el món físic i la dona se la vinculava amb el món de les emocions i la natura.

L’home blanc, occidental, burgès i sense discapacitats era considerat un subjecte universal i la resta eren defectuosos. Aquest ésser perfecte formava part de la societat europea que es contemplava com a moderna i productiva, impulsora a més de l’economia capitalista. Aquest sistema liderat per homes de països del nord, ignorava la importància de les necessitats reals de les persones, basant exclusivament la seva producció en el que donava beneficis econòmics. Es fonamentava en l’extracció insostenible de recursos, la generació de residus i el deteriorament del medi. La dona, en canvi es dedicava a fer tasques difuses i invisibles separades de l’entorn productiu però fonamentals pel sistema econòmic: Feines associades a la reproducció humana, la criança, promoció de la salut, etc.

Indiscutiblement, l’home dels països desenvolupats és el màxim responsable del canvi climàtic. Aquest fet representa una amenaça a la pau internacional i la seguretat, ja que ha influït en el desenvolupament dels conflictes armats, en combinació amb altres causes polítiques, socials i econòmiques i té importants conseqüències de gènere, pels seus efectes específics i diferenciats en homes, dones i persones amb identitats de gènere diverses. En paral·lel, la crisi climàtica representa en l’actualitat la major amenaça a la seguretat humana a nivell global, amb greus impactes en termes de seguretat alimentària, accés a l’aigua potable o manteniment de formes vida basades en l’agricultura o la ramaderia com a conseqüència, per exemple, de fenòmens climàtics com la sequera. Les desigualtats de gènere que actualment existeixen a tot el món i la discriminació econòmica, laboral o cultural comporten una vulnerabilitat climàtica específica per a les dones a causa, entre altres factors, al seu menor accés i control als recursos com la terra, el crèdit o l’educació. De fet, els desastres naturals redueixen més l’esperança de vida de les dones que la dels homes, però a més aquest efecte és més gran com menor és l’estatus socioeconòmic de les dones.

Finalment, cal dir que amb l’agreujament del canvi climàtic global, s’ha fet evident la necessitat d’abordar aquesta crisi en tota la seva dimensió analitzant les conseqüències des d’un punt de vista de gènere, així com les vinculacions amb la pau, la conflictivitat armada i la seguretat. Així doncs, és necessari i urgent integrar i coordinar les perspectives feministes i ecologistes per tal de tenir una visió més integradora i no deixar a ningú enrere.


Margarita Vila és secretaria de sostenibilitat i acció ecològica del PSC de Sant Cugat Vallès



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.