Tanmateix, en els últims vint-i-cinc anys l'únic que s'ha incrementat són els preus en xifres absolutes, i relatives, perquè cada cop resta menys del Sant Cugat pel qual podria dir-se que pagava la pena assumir el cost d'uns intangibles reals i propis, abans definits, i que ara no hi són.
No hi ha gens de nostàlgia en la frase, és una simple certificació de la realitat present, i presumiblement futura.
A més, amb les polítiques de gestió municipals, es pot tenir certesa de què aquests valors no tornaran, perquè s'ha sobrepassat la capacitat de càrrega del sistema.
Així ens travessen dues autopistes de gran tràfec, dues línies de tren sense connexió entre elles, s'està a punt d'arribar als 100000 habitants amb els mateixos equipaments, a grans trets, que hi havia en el canvi de segle.
Tanmateix, el més greu i preocupant, és la manca de definició respecte de com es vol que sigui el municipi, i com aconseguir-ho.
L'activitat de gestió municipal, segueix el model brownià, és dir moviment irregular i aleatori de partícules en un fluid (persones en el temps), talment sembla no haver-hi un pla per la ciutat, més enllà d'"encara resta algun espai per construir" i "qui dies passa anys empeny".
Em sap greu, és fins i tot trist, però cada cop tinc més clar, que no hi ha model de ciutat per als pròxims anys i més enllà, i sense objectius, és molt difícil desenvolupar societat.
ROBERT SAVÉ és membre del Consell de Barri de Mira-sol
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.