Inicia sessió 
Registra't
La visió de l'esquerra política, majoritària a les institucions catalanes, tendeix a imposar un model únic d'ensenyament, uniformador, amb un pensament gregari que -casualment- coincideix amb el seu. Aquesta homogeneïtzació no és pluralisme ni respecte: és una forma de dominació cultural. Ens volen fer creure que la seva llibertat és la de tots, però no hi ha res més autoritari que negar la diversitat de models, d'enfocaments i de valors.
Dins d'aquest context, esdevé urgent defensar el lloc que ha de tenir la religió catòlica a l'escola. No parlem de catequesi, que correspon a la parròquia i a l'àmbit familiar, sinó de la formació acadèmica en religió: la història de la salvació, la Sagrada Escriptura, el Catecisme, els temps litúrgics, la Doctrina Social de l'Església, el significat de termes com basílica, catedral, monestir o església; o les diferències entre el cristianisme catòlic, l'ortodòxia i el protestantisme. També cal conèixer què és una encíclica, quins són els fonaments de la nostra civilització o què ha aportat el cristianisme a Europa.
No podem entendre la història d'Europa, d'Espanya ni de Catalunya sense reconèixer els quatre pilars de la nostra identitat cultural: Grècia, que ens ha llegat el pensament i l'art; Roma, que ens ha donat el dret; els pobles germànics, que ens han aportat la seva estructura política; i Jerusalem, és a dir, el cristianisme, que ha modelat l'ànima d'Occident. Catalunya és una terra profundament cristiana: n'hi ha prou amb mirar els noms dels nostres pobles, els edificis que configuren les nostres ciutats, o els sants que han deixat petjada a la nostra història. I, tanmateix, aquesta realitat és silenciada o perseguida.
Hi ha una persecució subtil però persistent contra l'escola cristiana, impulsada tant des de les institucions com des d'una part de la societat profundament anticlerical. Són els mateixos que s'omplen la boca de "llibertat", però només si aquesta llibertat encaixa amb la seva. Si penses diferent, t'acusen de radical, d'ultra, de feixista... Diuen "no" a l'escola cristiana, "no" a la separació de sexes, "no" al castellà... És la doctrina del no, de l'anul·lació de l'altre.
Nosaltres diem sí. Sí a la llibertat real, la que permet que cada família esculli com vol educar els seus fills, pensi el que pensi el veí. Sí al respecte per la diversitat de conviccions. Sí a la fe cristiana com a part fonamental de la nostra cultura i la nostra educació.
El drama és que aquesta batalla cultural fa temps que la tenim perduda. I no només per l'hegemonia progressista, sinó per la incompareixença de moltes veus que haurien de defensar la veritat. La mateixa Església a Catalunya, sovint, ha optat pel silenci. I aquest silenci ha estat còmplice de la pèrdua d'espais, de la marginació cultural del fet religiós, i d'una visió del món que bandeja el que ha estat fonamental per entendre qui som.
El que vivim avui -per desgràcia- és el resultat d'aquesta absència de veu. Però encara hi som a temps. Cal aixecar-nos i defensar amb serenitat, amb arguments i amb amor la veritat de la nostra fe i la llibertat d'educació. No per imposar res a ningú, sinó per garantir que ningú ens imposi el seu silenci.
CARLOS ARANGUREN és Vocal del PP de Valldoreix
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.