Educar en llibertat també és poder conèixer cultura religiosa


  • Comparteix:

jordi.guirado

Jordi Guirado

Portaveu de Vox


Publicat: el 31/maig
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

A Sant Cugat ens enorgullim de tenir una comunitat diversa, oberta i plural. Parlem sovint de respecte, de convivència i de llibertat, però quan percebem diferències amb el corrent que impera a la societat no sempre sabem brindar oportunitats per gaudir d'aquesta llibertat i tendim a imposar la moda, a ridiculitzar el dissident i a menystenir les diferents mirades humanes. Prediquem allò que, a l'hora de la veritat, no fem. Respectar i promoure la llibertat és saber conviure amb l'altre pensi com pensi (sempre que la seva llibertat no en trepitgi d'altres o en faci un mal ús per fer mal).

Aquesta setmana passada el debat social a Sant Cugat passava sobre si un grup de pares de l'escola pública Collserola tenia dret o no a demanar que els seus fills aprenguessin cultura de la religió catòlica (que no és el mateix que catequesi).

Mireu, tots estem d'acord que la primera institució educativa és la família, la segona és el centre educatiu i la tercera és l'educació en els àmbits no formals (extraescolars, esplais, mitjans de comunicació...). Estem tots d'acord també que la fe és una dimensió humana molt íntima i que se circumscriu, especialment, en l'àmbit familiar on s'aprèn a valorar i a fer créixer. No obstant això, no és el mateix fe que cultura religiosa i, en canvi, la cultura sí que s'ha d'ensenyar als centres docents.

Anem a pams: nosaltres estem convençuts que l'educació ha de tenir tres potes (educació acadèmica, educació física i educació espiritual). Podríem acceptar que és la família qui, en tot cas, ha de transmetre aquesta cultura religiosa, però el problema rau, precisament, que avui en dia hi ha algunes famílies que tot i pensar que als seus fills els serà necessari conèixer aquesta cultura religiosa no tenen habilitats ni capacitat per fer-se càrrec d'aquest repte educatiu; de la mateixa manera que moltes famílies consideren necessari que els seus fills aprenguin anglès, però ells no en saben i no poden ajudar-los en allò que ells estimen també indispensable.

En aquests casos, la segona institució educativa (el col·legi) ha d'assumir la responsabilitat de vetllar per aquest encàrrec que els pares els fan perquè, per la raó que sigui, ells no poden assumir.

Val a dir que aquest dret és tan important que està reconegut per la normativa educativa vigent. En tot cas, però, el debat generat supera la legalitat i arriba a generar tant malestar que les famílies que han demanat aquesta atenció se senten menystingudes i, fins i tot, assetjades per gran part de la comunitat educativa que, en tot cas, hauria d'acollir les seves demandes i resoldre les seves necessitats.

Els docents i algunes de les persones que formen l'AFA de l'Escola Collserola farien bé de pensar què vol dir acompanyar a l'altre en un camí de llibertat on cada opció compta i és vàlida mentre no agredeixi ni sotmeti l'altre contra la seva voluntat.

En tot cas, fem nostra aquella màxima del model constructivista que promou l'esperit crític i ensenyem als nostres fills que respectin la diferència de creences, eduquem-los a triar per si mateixos sense sotmetre'ls a jous de pensaments únics ni modes tendencioses.

Si de veritat ens creiem que l'escola pública ha de ser una escola plural i oberta no podem deixar cap opció educativa respectuosa al marge del sistema.

JORDI GUIRADO és portaveu de Vox



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.