De contes revolucionaris i samarretes blaugranes: per una escola sense religió


  • Comparteix:

rocio.luna

Rocío Luna


Publicat: el 1/juny
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Aquesta última diada de Sant Jordi vaig aconseguir un llibre molt especial per regalar als meus fills. Es tracta d'una edició il·lustrada d'un conte extret del llibre 'cartes de la presó' d'Antonio Gramsci. El conte, que Gramsci explica als seus fills, tracta sobre com les nostres decisions individuals ens connecten amb la col·lectivitat, i com el fet de ser part de la col·lectivitat ens beneficia mútuament i contribueix a la construcció d'un món millor, més just i més verd.

A casa ens encanta llegir-lo junts i és un moment molt especial on podem parar-nos a reflexionar sobre la justícia social i quines podrien ser les estratègies viables per aconseguir-la. Ens preocupen molt algunes de les coses que succeeixen al món, la crisi ecològica i migratòria, i per mi són moments molt especials i íntims els de compartir aquests neguits en família. Com a persona que sento de forma particularment intensa les injustícies (igual que el meu fill) entenc que la causa de tots aquests fenòmens és el sistema capitalista en què vivim, especialment aquests últims anys de furor neoliberal i crec que, com al conte de Gramsci, el món serà un lloc millor per tothom si algun dia ho aconseguim canviar.

D'altra banda, a casa som seguidors del Barça i també tenim els nostres moments 'futboleros'. De tant en tant, quedem amb amics per veure els partits de futbol i fa poc vam patir amb la derrota de l'equip femení a la Champions. Als nostres fills els encanta portar la samarreta del Barça, celebrar els gols i sobretot compartir amb nosaltres el sentiment culer.

És fàcil entendre que en cap cas exigiria a l'escola que a educació física els parlin sobre per què el Barça és més que un club. Tampoc demano que estudiïn com enderrocar el sistema capitalista, tot i que realment sento que els valors que es treballen de forma transversal a l'escola (respecte mutu, solidaritat, gestió de conflictes, etc.) no els resultaran contradictoris amb el que vivim, i militem, a casa. Suposo que també és fàcil d'entendre que el propòsit de l'escola, i especialment de l'escola pública, és impartir matèries subjectes d'estudi i no creences individuals.

És el moment de separar definitivament la religió de l'escola.

ROCÍO LUNA és representant d'En Comú Podem al Consell de Barris del Centre



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.