Fa unes setmanes, l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès va anunciar amb orgull que el municipi havia deixat enrere el dèficit i havia passat a tenir superàvit. A primera vista, pot semblar una bona notícia. Qui no voldria veure les finances del seu ajuntament en números verds? Però la pregunta és: a quin preu? El superàvit no és, per si sol, sinònim de bona gestió. De fet, en el cas que ens ocupa, sembla més aviat el reflex d'un govern que ha prioritzat el saldo bancari per sobre de les necessitats reals de la ciutadania. I això no és cap mèrit. És una renúncia.
Lorena Gil | Publicat: el 21/maig | Opinió