Superàvit a Sant Cugat: a quin preu?


  • Comparteix:

lorena.gil

Lorena Gil

Secretària de Treball i Moviments Sindicals del PSC Sant Cugat


Publicat: el 21/maig
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Fa unes setmanes, l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès va anunciar amb orgull que el municipi havia deixat enrere el dèficit i havia passat a tenir superàvit. A primera vista, pot semblar una bona notícia. Qui no voldria veure les finances del seu ajuntament en números verds? Però la pregunta és: a quin preu? El superàvit no és, per si sol, sinònim de bona gestió. De fet, en el cas que ens ocupa, sembla més aviat el reflex d'un govern que ha prioritzat el saldo bancari per sobre de les necessitats reals de la ciutadania. I això no és cap mèrit. És una renúncia.

Sant Cugat és una ciutat que no para de créixer, però aquest creixement no es veu reflectit en els serveis que reben els seus habitants. Les voreres són estretes, brutes, plenes d'obstacles i en molts casos impracticables per a persones amb mobilitat reduïda o famílies amb cotxets. Els carrers tenen clots que posen en risc la seguretat de vehicles i vianants. El transport públic, tant pel que fa al servei que reben els viatgers com pel que fa als llocs de treball de les persones que hi treballen, queda molt per sota del que seria exigible en una ciutat que presumeix de modernitat i qualitat de vida.

Mentrestant, àmbits essencials com l'esport, la cultura, la infància, la joventut, la gent gran o l'habitatge públic són ignorats o directament retallats. No s'han impulsat espais públics de qualitat, ni projectes que cohesionin barris i generacions. Tampoc s'ha actuat per fer front a la crisi de l'habitatge, ni s'ha apostat per garantir una ciutat més segura, accessible i equitativa.

És sorprenent que, en aquest context, sí que s'hagin trobat recursos per incrementar els sous, en quant es va arribar al càrrec. Una decisió que, si bé pot tenir una base legal, és completament insensible en una ciutat on les necessitats bàsiques de molts veïns i veïnes continuen desateses.

Cal que ens preguntem quin és l'objectiu real d'un ajuntament. Volem un govern que acumuli diners a la caixa mentre la ciutat es deteriora? O volem un govern valent, que inverteixi amb responsabilitat i visió de futur per millorar la vida de la ciutadania? El superàvit pot ser una eina, però mai pot esdevenir una finalitat. Una ciutat no s'administra com una empresa, i els beneficis comptables no poden tapar les mancances humanes, socials i urbanes.

Cal posar les persones al centre de la política municipal. I això, inevitablement, passa per invertir on cal: als carrers, als serveis, a les persones que són, en definitiva, la ciutat real.

LORENA GIL és secretària de Treball i Moviments Sindicals del PSC Sant Cugat



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.