Inicia sessió 
Registra't
L'hegemonia comercial
Què fa que de cop obrin tants establiments d'un mateix producte? Hi ha tanta demanda per a una mateixa oferta? Responen a una necessitat real, a un desig o a una tendència? Els experts ho tenen clar: els comerços són negocis i si un funciona, el moviment natural és que n'obrin més d'igual per donar resposta a una societat gregària, és a dir, que funciona com un ramat."Un negoci es munta, precisament, per fer negoci i treure'n benefici i perquè qui ho munta ha vist la possibilitat de guanyar diners, i si a aquest li ha anat bé i ho té ple, doncs puc pensar, muntaré jo també un altre, i un altre, i un altre", diu Vicent Borràs, professor de sociologia del Centre d'Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), en declaracions a Cugat Mèdia. "Som una societat molt gregària i ens agrada fer tot en grup i tot el que fan els altres", explica Borràs que afegeix que "si un es compra uns texans, jo em compro els mateixos, i si veig que algú es fa les ungles, també me les voldré fer". Això, assegura, "afavoreix al consumisme perquè tenim un factor molt limitatiu i no volem quedar al marge del col·lectiu".
Que uns mateixos comerços estiguin molt a prop els uns dels altres és "en moltes ocasions molt beneficiós" per a totes les parts, segons el president de Sant Cugat Comerç, Jaume Buscallà. I ho diu, sobretot, pel sector de la moda perquè "el comprador acostuma a buscar en un mateix espai l'oferta per no haver de donar moltes voltes, i els comerços en certa manera es complementen i això sorgeix de forma natural". Una visió, però, que veu diferent quan parlem d'altres sectors perquè "segueixen tendències que es regeixen únicament pels fluxos de persones que passen per un carrer". Amb tot, assegura que "al final l'oferta i la demanda acaba posant les coses al seu lloc, per tant, tampoc no és un problema en si mateix", diu com a resposta a si és positiu per al comerç santcugatenc que hi hagi massa establiments d'un sol tipus de producte.
Un dels salons d'ungles del carrer de Valldoreix / Foto: Cugat Mèdia
Una postura que també comparteix el tinent d'alcaldia de Comerç, Bernat Picornell, que explica que "és evident que com més diversificat sigui el carrer de Sant Cugat des del punt de vista comercial, millor per a la ciutat", però, tot i això, considera que "ens preocuparia més que aquests locals estiguessin tancats i no ocupats per activitats comercials". Picornell creu que tot plegat "depèn de com s'organitzen privadament els lloguers i els negocis que s'hi vulguin posar a Sant Cugat. Nosaltres intentem dinamitzar aquelles zones que estan menys concorregudes comercialment", ha explicat.
El consum: element de plaer i de cohesió social
"En una societat com la de Sant Cugat, el 95% de les persones té totes les necessitats cobertes", diu Borràs, que explica que "la despesa està marcada pel desig, i els desitjos són eternament insatisfets i no s'acaben mai i, per això, la societat de consum funciona". I funciona des que les ciutats van deixar de ser centres industrials per ser comunitats de convivència on també es fan negocis que han evolucionat en oci. "Hem convertit les compres en un element de plaer de consum i les ciutats s'han transformat en unes grans botigues on a la societat li agrada conviure", apunta Borràs. I és aquesta convivència, de fet, la que defensa, per la seva banda, Picornell, amb la idea que "el comerç és un element imprescindible per a les ciutats". "Si féssim l'experiment de tancar tots els comerços i restaurants de Sant Cugat crearíem un greu problema de convivència i cohesió", assegura.L'amenaça de l'"online" farà tancar botigues?
La resposta a la pregunta és clara pel sociòleg expert en consum: no. "La irrupció del 'online' no significa una contraposició amb la botiga presencial. És una continuïtat, és a dir, una cosa és una extensió de l'altra i ja s'ha vist que això té un límit i no ho substituirà", assegura Vicent Borràs, que posa d'exemple el confinament com a situació que ha malmès la salut mental de les persones. "La gent necessita contacte amb la gent", conclou.Una situació, però, que sí que preocupa a administració i comerciants que consideren que tenen un gran repte per afrontar pel que fa a les compres 'online' i els canvis d'hàbits de consum i, és en aquesta línia, que estan centrant totes les reflexions i idees comercials del futur.
Gent passejant pel carrer de Santiago Rusiñol / Foto: Cugat Mèdia
Vicent Borràs
Si a aquest li ha anat bé i ho té ple, doncs puc pensar, muntaré jo també un altre, i un altre, i un altre. Som una societat molt gregària i ens agrada fer tot en grup i tot el que fan els altres. Si un es compra uns texans, jo em compro els mateixos, i si veig que algú es fa les ungles, també me les voldré fer i això afavoreix al consumisme.
Jaume Buscallà
En moltes ocasions és, realment, molt beneficiós. Per exemple, amb el sector de la moda.
Bernat Picornell
Ens preocuparia més que aquests locals estiguessin tancats i no ocupats per activitats comercials. És evident que com més diversificat sigui el carrer de Sant Cugat des del punt de vista comercial, millor per a la ciutat, però això depèn de cadascuna de les zones, de com s'organitzen privadament els lloguers i els negocis que s'hi vulguin posar. Nosaltres intentem dinamitzar aquelles zones que estan menys concorregudes comercialment.
![[Mapa] Cugat Mèdia, al costat dels bars i restaurants de Sant Cugat](/fotos/201022-mapa_take_away_delivery.jpg "[Mapa] Cugat Mèdia, al costat dels bars i restaurants de Sant Cugat")
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.