
La sala on es troben exposades les pintures murals de Sixena al MNAC / Foto: Eli Don (ACN)
El vincle amb Valldoreix: la priora no podia cedir les pintures de Sixena
Durant el franquisme, diverses monges del Reial Monestir de Santa Maria de Sixena es van traslladar a Catalunya, principalment per motius demogràfics i polítics. Algunes d’elles van anar al Monestir de Valldoreix, i això va generar una certa continuïtat comunitària entre ambdós cenobis. Això va portar el MNAC a defensar que el monestir català actuava com a hereu espiritual i jurídic del de Sixena, i que, per tant, la priora de Valldoreix podia haver cedit les pintures murals al museu.El Tribunal Suprem ha confirmat que la priora del Monestir de Valldoreix no tenia capacitat legal per representar el Monestir de Sixena ni per cedir les seves pintures murals al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Aquesta dada ha estat clau per desestimar els recursos de cassació presentats pel MNAC i la Generalitat, i confirmar la restitució de les obres al monestir aragonès.
La sentència subratlla que el document en què es basa la suposada cessió no acredita cap títol legítim de possessió, i que la priora de Valldoreix no tenia facultats per actuar en nom del monestir d'Osca. Això reforça l'argument que el MNAC només tenia les pintures en dipòsit i mai n'ha estat propietari, per la qual cosa l'acció reivindicatòria no ha prescrit, tal com també va concloure l'Audiència d'Osca i abans el jutjat de primera instància.
El cas es remunta a la demanda interposada pel govern d’Aragó, com a cessionari de drets de la comunitat religiosa titular del monestir de Sixena. L’Ajuntament de Sixena també es va personar com a part demandant. Van ser demandats el MNAC i l’Administració General de l’Estat, mentre que la Generalitat va intervenir com a part demandada. La justícia aragonesa va donar la raó als demandants i va ordenar la devolució de les pintures, decisió que el Suprem ara confirma.
Els magistrats rebutgen també la resta d’arguments processals esgrimits pel MNAC, la Generalitat i l’Ajuntament de Vilanova de Sixena, i validen el dret del govern aragonès a exercir l’acció reivindicatòria. El Suprem considera que el trasllat de les pintures no constitueix una alienació de béns i que la cessió de drets per part de la comunitat religiosa fou legítima i ratificada per la Comissària Pontifícia.
Finalment, el tribunal no veu base per admetre la suposada existència d’un contracte de cessió entre el monestir i el museu, i recorda que no es pot revisar mitjançant un recurs de cassació una qüestió de fet ja fixada per les instàncies anteriors.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.