Josep Basart (infermer): 'Nosaltres sempre hi som, però no tenim el reconeixement que ens mereixem'

• Comparteix:

L'infermer Josep Basart / Foto: Asepeyo

ESCOLTA-HO

Quin és l'estat actual del sector de la infermeria?
Crec que la infermeria està en un moment molt dolç. Tenim una infermera molt potent, molt empoderada, que està fent grans coses, realitzant estudis molt importants acompanyada per les noves tecnologies i la intel·ligència artificial.

En què es materialitza aquest empoderament?
Les infermeres som molt punteres dins del nostre àmbit i tenim molt interès per la recerca i la investigació. Disposem de grans professionals, amb un rol totalment autònom en casos clínics complexos i de llarga durada. Malgrat això, encara ens manca el reconeixement institucional que mereixem.

Què hi podeu fer al respecte?
Hem de continuar lluitant perquè la professió infermera pugui accedir a una categoria A1 dins l'escala administrativa, ja que encara ens trobem en l'A2, independentment dels cursos, màsters, postgraus o fins i tot doctorats que tinguem. Això desgasta molt perquè constantment hem de demostrar que som igual o més vàlides que altres col·lectius.

Aquest és l'únic problema amb el qual us trobeu?
No, també tenim una ràtio infermera-pacient molt inferior a la mitjana europea. Nosaltres tenim sis infermeres per cada mil pacients, amb contraposició als nou que hi ha de mitjana a Europa. Això fa que entre el 30 i el 40% de les infermeres actuals es plantegin deixar la professió en un termini de deu anys. És una professió vocacional, sí, però tot té un límit. Tingues en compte que les infermeres sempre hi som. 365 anys, 24 hores. No descansem. Nadals, estiu, sempre al peu del canó. I la societat, en canvi, no ens té la consideració que ens mereixem.

Què t'ajuda a continuar?
A mi la feina m'encanta. La meva mare també era infermera i em va transmetre aquestes ganes de cuidar i de seguir estudiant sempre. Després del batxillerat vaig fer un cicle superior de radiodiagnòstic i així vaig posar el primer peu al món sanitari. Mentre estudiava, treballava a un hospital públic de cel·lador i allà ja vaig veure que cuidar i ajudar la gent m'encantava. Després vaig estudiar Infermeria mentre treballava de nit fent radiografies i, a partir d'aquí, he estat a l'UCI, a Urgències, a Planta, i, des de fa tres anys, vaig esdevenir el gestor d'Infermeria d'Urgències de l'Hospital Asepeyo.

Josep Basart davant dels estudis de Ràdio Sant Cugat / Foto: Cugat Mèdia

Últimament s'està parlant de les agressions que patiu els professionals de la salut. T'hi has trobat alguna vegada?
Sí. De fet, des del 2023, les agressions han augmentat un 15%. Insults, coaccions, faltes de respecte... A qui més afecta és a les infermeres perquè, com et deia, nosaltres sempre hi som. Et sents molt vulnerable perquè un insult és molt difícil de denunciar i també et fan por les represàlies. Per sort des del Col·legi d'Infermeres s'està creant un protocol de tolerància zero contra la violència. Hi estem treballant.

Quin missatge li donaries al jovent que s'estigui plantejant estudiar infermeria?
Li recomano que ho faci, perquè és una professió realment maca. Tens moltes vivències i passes per totes les fases de la vida: des del naixement fins la mort. Ajudes la gent en el seu punt més baix. És molt maco i molt gratificant tornar a casa i saber que has fet la feina ben feta i que t'has emportat un gràcies, una abraçada d'un nen o una carícia d'un avui. Realment és molt enriquidor.