Inicia sessió 
Registra't
L'edifici al número 4 de l'avinguda de Lluís Companys / Foto: Lluís Llebot
Les novetats del cas
El 31 de gener, dues setmanes després d'aquell compromís municipal, els propietaris van presentar una demanda contra les quatre famílies per extingir els seus contractes, desallotjar-les i enderrocar definitivament l'edifici. L'argument queda exposat a l'escrit judicial: afirmen haver complert les condicions exigides per l'Ajuntament i haver abonat 6.524,08 euros en lloc de dipositar una garantia econòmica. Els altres suposats requisits, però, no es detallen en l'escrit, i el consistori tampoc els ha concretat a aquest mitjà.La promesa del govern, en canvi, s'hauria començat a esvair. Segons expliquen a Cugat Mèdia els afectats, en una reunió privada posterior a la declaració de compromís, l'Ajuntament els va comunicar que no podia intervenir en conflictes entre particulars ni destinar habitatge públic al reallotjament. Representants de les famílies ho resumeixen així: "Durant la mediació amb l'Ajuntament, se'ns va demanar que deixéssim de parlar amb els mitjans com a mostra de bona voluntat. Vam acceptar, i al cap de quinze dies ja no teníem dret a l'habitatge ni tan sols a un reallotjament per a emergències".
Què diu la llei?
Segons la llei, la declaració de ruïna econòmica pot ser motiu legal per extingir contractes de renda antiga si es justifica amb informes tècnics i amb llicència d'enderroc en vigor. Ara bé, no implica necessàriament cap obligació de reallotjament ni d'indemnització, excepte en determinades situacions socials. En aquest cas, la propietat hauria ofert a cada família entre 20.000 i 30.000 euros per marxar, però de moment cap els ha acceptat. Quantitat que segons el tinent d'alcaldia de Drets, Bernat Picornell "no dona resposta a la necessitat. Els veïns i veïnes no es poden quedar al carrer amb aquests diners, que aquí a Sant Cugat donen, com a molt, per un any".Picornell, ha matisat que l'article 19.2 sobre la llei del sòl i la rehabilitació urbana diu que "els inquilins tenen dret a un allotjament provisional i retornar al seu immobile original quan sigui possible". "A partir d'aquí nosaltres enteníem que això és el que la propietat ha d'assegurar per als veïns i veïnes", ha afegit. Pel que fa a la possibilitat d'allotjar-los en habitatge públic, Picornell ha detallat que "tenim un parc públic d'habitatge tensionat. No tenim pisos disponibles, tenim llista d'espera de persones vulnerables per accedir a un pis. Aquests veïns i veïnes els podem posar en aquesta llista, però insisteixo que és la propietat la que té l'obligació de reallotjar els veïns i veïnes. Entenem que no podem pagar amb diners públics la irresponsabilitat d'un privat".
Entre l'angoixa i la resistència
"Jo he vist gent tremolant, gent dient que no pot més. Acabaran matant algú", denuncien. Si la situació ja era crítica abans, la manca de resposta institucional i la denúncia de la propietat han generat més tensió. "Una de les veïnes s'ha aprimat 15 quilos". Les famílies, totes d'edat avançada, conviuen amb la por i el sentiment d'haver estat abandonades.
Una de les inquilines del bloc, que té més de 90 anys / Foto: Lluís Llebot
La propietat, però, ofereix una versió completament diferent del conflicte. En l'escrit judicial en què s'oposa a la suspensió del procés, afirma que la versió dels veïns és "una novel·la d'invenció, víctima d'una fabulació enganyosa" i acusa els afectats de construir una campanya pública amb el suport de "certs mitjans de comunicació". L'advocat dels propietaris, Eduard Torres, qui és també president de Sant Cugat Empresarial, assegura que "el que passa és que aquestes famílies no volen assumir que l'edifici no és segur".
El pròxim 4 de juny, els veïns oferiran una roda de premsa per explicar públicament la seva situació. Ho faran acompanyats pel Sindicat de Llogateres, que els dona suport jurídic i organitzatiu. A més, ja preparen una concentració el dia del ple municipal de juny davant l'ajuntament per exigir una resposta institucional clara i un compromís ferm amb el dret a l'habitatge. Els afectats adverteixen que mantindran la pressió social i política fins que se'ls garanteixi que no seran expulsats de casa seva.
Les dues batalles als jutjats
El conflicte s'ha traslladat als tribunals per dues vies paral·leles. D'una banda, la propietat, a través de l'empresa CASE 6 SL, ha interposat una demanda de judici ordinari contra les quatre famílies amb l'objectiu d'extingir els contractes de renda antiga. S'emparen en l'informe de ruïna econòmica elaborat per un arquitecte i validat per l'Ajuntament, i defensen que el mal estat de l'edifici no és atribuïble a una deixadesa voluntària, sinó a l'antiguitat de la finca, construïda el 1960, i al fet que pateix aluminosi. Argumenten, a més, que mantenir les famílies dins d'un edifici en aquestes condicions suposa un risc greu per a la seva seguretat, i que l'única actuació responsable és l'enderroc. Segons l'escrit judicial, el que fan no és expulsar-les, sinó "protegir-les". També asseguren que han complert amb el que marca la llei, que ja han abonat les taxes requerides i que, per tant, disposen de la llicència per enderrocar l'immoble.D'altra banda, els veïns han respost judicialment amb una querella criminal per coaccions i assetjament immobiliari. Consideren que l'edifici s'ha anat deteriorant com a resultat directe d'una "estratègia planificada": deixar-lo degradar fins al punt de justificar-ne l'enderroc, esquivant així els contractes de renda antiga que mantenien des de feia dècades. Segons van denunciar en un anterior reportatge a aquest mitjà, la propietat hauria estat alertada del mal estat de l'edifici en nombroses ocasions, fins i tot abans que un dels balcons col·lapsés el 2021.
L'entrada de l'edifici, que està apuntalat / Foto: Lluís Llebot
El paper de l'Ajuntament
Els veïns asseguren sentir-se "desemparats i enganyats" per l'Ajuntament de Sant Cugat. "Ens han mentit", apunten. Assenyalen directament diverses "incongruències" entre els compromisos públics del govern local i les actuacions posteriors. "Mentre l'alcalde, Josep Maria Vallès, afirmava públicament que la llicència d'enderroc no s'atorgaria fins que es garantissin els drets dels inquilins, la propietat ja havia fet el pagament de 6.524,08 euros que, segons el seu advocat, acredita que la llicència ja ha estat concedida". Aquest pagament es va fer el 8 de gener, vuit dies abans que, en el ple municipal del 16 de gener, el consistori anunciés que la concessió d'aquesta llicència estava condicionada al respecte dels drets dels veïns.A més, els veïns denuncien que el consistori no els ha donat accés al document oficial de la llicència d'enderroc ni els ha respost per escrit cap de les peticions que han formulat a través del seu advocat. Consideren que la "manca de transparència" agreuja la seva situació de vulnerabilitat. Tampoc entenen per què l'Ajuntament no ha informat públicament dels condicionants que suposadament havia imposat a la propietat, fet que, segons diuen, dona marge a la interpretació "interessada" per part del gran tenidor. "Dir que no concedirien cap llicència mentre en aquell moment s'estava concedint... Són dues mentides molt greus", denuncien. "Ens sembla que tot plegat és una estratègia per dilatar els temps, deixar passar els terminis i que la propietat pugui actuar".
A la publicació d'aquesta notícia Cugat Mèdia està pendent de rebre resposta, per part de la regidoria d'Urbanisme, sobre la llicència d'enderroc i els condicionants.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.