Inicia sessió 
Registra't
Salvador Ferrer / Foto: Cugat Mèdia
ESCOLTA-HO
Doncs ara mateix hi vaig, just quan acabi l'entrevista. De fet, hi vaig sovint perquè encara tinc un despatx, tinc activitat científica, tinc projectes... Però molt pocs, és clar. Comparat amb abans, ara només tinc un 10% de feina. Soc dels vells allà a dins. Potser no el més vell, però quasi.
Què té la ciència que et va atrapar?
La física en particular em va semblar molt interessant. Vaig començar primer de carrera i en aquella època hi havia un curs que es deia selectiu i que valia tant per si volies fer física, matemàtiques, enginyeria, biologia, quasi de tot. Era una espècie d'ingrés a la universitat, però de coses de ciències. Allà va ser on, gràcies a un llibre i a un professor, vaig veure que la física era el que m'atreia.
De petit eres un bon estudiant?
Sí, déu-n'hi-do. Era molt aplicat. Estudiava molt perquè com que tinc poca memòria, les coses de lletres em portaven pel camí de l'amargura. Aprendre les obres d'un escriptor que no sabia ni qui era i començar a recitar-les em semblava una tortura xinesa, que és el que feia en aquella època. Un desastre d'ensenyament, sincerament.
Quan començaves a formar-te, a què et volies dedicar professionalment? Vas començar amb una idea concreta?
Sí. Jo volia fer física i volia fer recerca. Això ho tenia molt clar. Em volia dedicar a la física professionalment perquè em semblava molt interessant i, a més, era una època en què hi havia oportunitats. Vaig acabar la carrera a Mataró i hi havia quatre físics, un d'ells va ser qui em va explicar que a la Universitat Autònoma de Madrid s'estava fent un departament molt bo perquè havia vingut un científic dels Estats Units, així que vaig anar cap allà, vaig provar i em van agafar.
En aquell departament vaig fer la tesi, que em va agradar molt, i després vaig fer una tesi postdoctoral, vaig demanar una beca Fulbright, me la van concedir, i vaig anar a la Universitat de Califòrnia, al campus de Berkeley. Allà vaig estar un parell d'anys i més tard vaig tornar a Espanya amb una altra beca. Un temps després em van donar una plaça d'interí a la Universitat Autònoma de Madrid i després de guanyar unes oposicions em vaig convertir en professor i investigador l'any 1988. Però llavors es va aprovar el sincrotró europeu a Grenoble, a França, i vaig intentar que em fessin una entrevista. Els vaig convèncer i em van fer una oferta.
I què et va semblar l'experiència?
Molt bona. És curiós perquè al principi vaig pensar que hi anava per un parell o tres d'anys per saber de què anava tot plegat. Però un cop vaig ser allà, vaig veure la magnitud del projecte i m'hi vaig estar fins al 2004, fins que es va aprovar aquí el Sincrotró ALBA a Cerdanyola del Vallès.
Quan es parla de la fuga de talent, què et passa pel cap?
Conec bastants casos de joves que han fet estances postdoctorals a laboratoris molt bons i a universitats molt bones com Cambridge, Oxford o els Estats Units. Tot i això, tornen amb una mà al davant i una mà al darrere. Quan se'ls acaben les beques se'ls ha acabat el bròquil i aquí van bojos buscant feina. Són joves amb un nivell molt i molt alt, que han estat amb gent molt bona i molts no s'aprofiten perquè no hi ha oportunitats suficients.
El principal problema és l'infrafinançament, doncs?
Jo crec que sí, tot i que ha crescut molt. S'ha de dir que s'ha fet una feina considerable, però no és suficient. Si volem estar veritablement a l'altura, hem de tenir més científics i més recursos.
Quina ha estat la teva principal satisfacció com a professional?
Mira, te'n diré una que et farà gràcia escoltar. Quan vaig venir l'any 2004 a treballar com a director científic del Sincrotró ALBA érem quatre gats, literalment. És clar, havíem de muntar un sincrotró que havia de competir amb d'altres d'Europa que ja feia uns 10 anys que funcionaven. Recordo pensar ''carai, no ho sé pas si arribarem a fer la competència als sincrotrons més veterans''. I he de dir que sí, que ho vam aconseguir. Hi havia un ambient molt creatiu, molt motivador i es pot dir avui dia que el Sincrotró ALBA està al nivell que qualsevol sincrotró del món. Ara mateix el Sincrotró està molt ben aprofitat. Es podria aprofitar encara més. Ara hi ha un pla per renovar-lo, perquè és clar, es va fent vell i com tot, cal renovar.
I de les satisfaccions, anem a les decepcions. N'has tingut alguna al llarg de la teva carrera?
Decepcions? Home, a veure, les meves decepcions professionals han sigut sempre una mica pel mateix, per projectes que un té la il·lusió de fer i després no es poden fer per culpa de la burocràcia. Per a un projecte senzill, de vegades perds més temps fent papers que en el projecte en si mateix. Això em passa a mi i a molts científics. En comparació amb altres coses, dels diners destinats a la ciència et vigilen fins a l'últim cèntim. I quan veig el que fan els polítics... Em fa riure.
Després de donar voltes pel món arriba un dia que et plantes a Sant Cugat. Quan et converteixes en veí de la ciutat?
L'any 2004, quan es va aprovar el projecte del Sincrotró ALBA, qui era el director aquella època venia molt a Grenoble i em va dir ''has de tornar''. I em va convèncer. Jo ja tenia ganes de tornar perquè feia més de 16 anys que estava a Grenoble.
Salvador, digues-me una bona notícia per acabar l'entrevista.
Una bona notícia? Doncs la victòria del Barça!
Salvador Ferrer
Havíem de muntar un sincrotró, fer un sincrotró, que a més a més hauria de competir amb els francesos, amb els italians, amb els alemanys, amb els anglesos, que ja en tenien des de feia almenys 10 anys. I allò que dius, uf, quina pujada que fa això. Ara mateix, el sincrotró Alba està al nivell de qualsevol sincrotró del món.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.