Inicia sessió 
Registra't
José Luis Ferrando / Foto: Cugat.cat
ESCOLTA-HO
Doncs mira, fa aproximadament set o vuit anys que vam comprar la casa. Es tracta d’una casa molt antiga, modernista, construïda cap al 1900. No sé si els veïns de Sant Cugat i Valldoreix la coneixen, però està situada en una pujada, direcció a l’entrada de l’autopista, a la carretera de Vallvidrera, número 17, a mà esquerra pujant. Va ser la meva filla qui em va portar a viure a Valldoreix.
Parlem de la teva infància. Quins records en guardes d’aquella etapa?
La veritat és que en tinc molt bons records, especialment dels estius a Vilanova i la Geltrú, sempre a prop del mar. Tot i que vaig néixer a Barcelona, els meus pares tenien una casa vora la platja. El meu avi patern, que era metge, va comprar, juntament amb altres metges, una gran extensió de terreny al costat del mar a finals del 1840. En aquella època, la zona era molt rudimentària, sense electricitat ni cap mena de servei.
Com vas arribar a treballar a IMG Espanya?
Va ser gairebé per casualitat. Un company que estudiava a l’IESE em va explicar el cas d’un empresari nord-americà que havia creat una empresa dedicada a la gestió d’esdeveniments esportius i a la representació de jugadors de golf i tennis, entre d’altres esports. Em va comentar que, tenint aquí esportistes com Severiano Ballesteros, podríem intentar fer el mateix. Així que vaig trucar als Estats Units, vaig parlar directament amb el propietari de l’empresa i em va donar el vistiplau per obrir una sucursal d’IMG a Espanya. Hi vaig treballar durant vint anys.
Una empresa que, com expliques, es dedicava a la representació de jugadors, a l'organització de tornejos de tenis, a la distribució de drets de televisió, assessorament financer i fiscal per a tenistes... Com recordes tota aquesta etapa?
Va ser una etapa realment interessant, sobretot per la gran varietat de tasques que fèiem. Cada dia era diferent: un dia podies estar immers en l’ambient de Wimbledon i, pocs dies després, organitzant un torneig de tenis a Marbella. Les activitats eren molt diverses i sovint no tenien res a veure les unes amb les altres, cosa que feia la feina molt dinàmica i enriquidora.
Us dedicàveu exclusivament al tenis o també al golf?
No, no ens limitàvem només al tenis. També treballàvem en el món del golf, l’esquí, el patinatge sobre gel... En definitiva, gestionàvem moltes activitats relacionades amb l’esport, però també amb l’art i la música. Ara bé, on realment obteníem més beneficis era en la gestió dels drets de televisió.
Tinc entès que pels Jocs Olímpics de Barcelona vàreu fer diverses coses. És així?
Sí, efectivament. Durant els Jocs Olímpics vam organitzar un 'Hospitality Village' per als convidats de diverses companyies, on diàriament servíem menjar a gairebé 3.000 persones. Més endavant, vaig signar un contracte amb una empresa anomenada BCM, que gestiona totes les instal·lacions municipals de Barcelona. Gràcies a aquest acord, vam tenir en exclusiva la gestió d’espais emblemàtics com el Palau Sant Jordi, el Palau d’Esports i el Velòdrom d’Horta.
I ara mateix, a què et dediques? Quina és la teva activitat principal?
Doncs ara mateix em dedico a gaudir de les petites coses del dia a dia: dibuixo, cuino, cuido els nets i també m’encarrego del jardí, perquè m’apassionen les plantes. A més, segueixo jugant a tenis, viatjo sempre que puc, escolto música i llegeixo. Porto una vida molt tranquil·la, però plena d’activitat. El millor de tot és que, a aquesta edat, sóc jo qui organitza la meva pròpia agenda, i això em dona una gran llibertat.
Hem explicat al principi que ets un dels protagonistes de 'Trufa', de fet és un homenatge que et fa la teva filla en aquesta novel·la gràfica. Què et va semblar?
La veritat és que m’ha semblat una autèntica meravella. Aquesta novel·la gràfica té molt mèrit per moltes raons. Normalment, qui dibuixa un còmic no n’és també l’autor del guió, però en aquest cas, la meva filla Andrea ha fet tot el procés: l’ha escrit, l’ha dibuixat i, a més, li ha donat un toc cinematogràfic que fa que sembli més una pel·lícula que no pas un còmic convencional. El llibre ja va per la segona edició en català, i he tingut el privilegi d’acompanyar-la en diverses presentacions. Ara, fins i tot, viatjarem a Corea, perquè ha signat un contracte amb una editorial d’allà.
A 'Trufa', l’Andrea explica una de les etapes més difícils que vàreu passar. D’una banda, la mort de la teva dona i després, la de la vostra gossa, a qui li teníeu molta estima, i tot en molt poc temps, oi?
Sí, i és una cosa que sempre m’agrada destacar. És curiós com va ser tot plegat. La meva dona, l’Anna, va morir a l’hospital després de patir molt durant tres anys de lluita contra el càncer. L’última etapa, la dels pal·liatius, va ser especialment dura i angoixant. Tant és així que jo mateix ja he signat el meu Document de Voluntats Anticipades perquè no vull passar pel mateix. En canvi, amb la nostra gossa, la Trufa, la protagonista de la novel·la, quan l’Andrea ens va avisar que estava molt malalta, vam decidir que era el moment d’evitar-li més sofriment. La vam portar al veterinari, la van adormir i va marxar tranquil·lament...
Ets un apassionat de l'art i t'agrada especialment l'arquitectura de Sant Cugat, oi?
Sí, realment m’apassiona. Normalment em moc en moto, però avui he vingut amb cotxe perquè tenia una reunió a Valldoreix. Una de les coses que més m’agrada de Sant Cugat són els seus espais oberts. El nucli històric és preciós, però el que trobo especialment encertat és com s’ha planificat l’expansió de la ciutat. Des del punt de vista urbanístic, crec que s’ha fet d’una manera molt coherent i equilibrada.
Abans d'acabar l'entrevista, voldria preguntar-te: tenint en compte la teva experiència vital, quin missatge t’agradaria transmetre a la gent jove d’avui dia?
Doncs mira, em venen al cap alguns missatges importants. El primer de tots: que no perdin mai l’esperança. I després, que siguin tenaços i treballin de valent, perquè no hi ha cap més secret.
José Luís Ferrando
Un company que estudiava a l’IESE em va explicar el cas d’un empresari nord-americà que havia creat una empresa dedicada a la gestió d’esdeveniments esportius i a la representació de jugadors de golf i tennis, entre d’altres esports. Així que vaig trucar als Estats Units, vaig parlar directament amb el propietari de l’empresa i em va donar el vistiplau per obrir una sucursal d’IMG a Espanya.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.