Ana Maria Osa: ''Ser la jutgessa de pau de Sant Cugat m'ha fet valorar la justícia de proximitat''

Jutgessa de pau

Ossa renova com a cap del jutjat de pau de Sant Cugat en un moment clau de transformació judicial


  • Comparteix:

Ana Maria Osa / Foto: Cugat Mèdia

Ana Maria Osa / Foto: Cugat Mèdia

Sant Cugat ha renovat la confiança en Ana Maria Ossa perquè continuï liderant el jutjat de pau durant els pròxims quatre anys. Advocada jubilada, Ossa afronta aquest nou mandat en un moment de transformació per a aquests jutjats, marcat per la pèrdua de competències i l’anunci de la creació d’un partit judicial propi a la ciutat. En una entrevista al magazín de Ràdio Sant Cugat 'Faves comptades', Ossa aprofundeix en la seva trajectòria, la seva visió sobre aquest servei a la ciutadania i les perspectives de futur del jutjat de pau en aquest context de canvi.

ESCOLTA-HO

Com et va arribar per primera vegada la proposta o la idea per presentar-te per ser jutgessa de pau? Què és el que et va motivar a fer aquest pas?
Soc una enamorada del dret, estava jubilada i volia dedicar-me a fer alguna cosa. Vaig assabentar-me per casualitat que hi havia una convocatòria per substituir el jutge titular, que aleshores era en Josep Maiol. Vaig trucar, vaig preguntar què era i em van dir que era per substituir el jutge titular durant les vacances. Em vaig apuntar, em van escollir i, malauradament, quan en Joan es va començar a posar malalt, cada vegada el substituïa més. Més endavant, quan va morir, jo vaig continuar amb la seva tasca. 

El càrrec de jutgessa de pau és de caràcter voluntari i no està remunerat. Què t'ha portat a repetir fins a tres vegades?
Cert. És totalment vocacional. També t'he de dir que no hagués repetit si no m'hagués trobat unes persones tan compromeses com els funcionaris dels jutjats de pau. La pandèmia va ser un dels moments més difícils que vàrem passar. Recordo que hi havia moltes defuncions i els funcionaris van tenir una resposta grandíssima. De fet, molts jutjats de Barcelona van tancar i, en canvi, nosaltres, no només no vam tancar sinó que vam estar al dia per poder atendre tant defuncions com naixements. L'únic que es van suspendre van ser els matrimonis. Em sento molt orgullosa de com el meu equip va treballar i donar servei a la ciutadania en aquells moments tan difícils. 

Què t'ha portat personalment i professionalment aquests 12 anys al capdavant del jutjat de pau de Sant Cugat?
M'ha fet valorar la justícia de proximitat. Com a advocada, sovint he hagut d'anar amunt i avall, gestionant assumptes a distància. Però quan entres en un jutjat de pau, veus com les persones poden resoldre els seus principals tràmits, des de registrar un naixement o una defunció, fins a casar-se o divorciar-se, de manera propera i accessible. Així vaig descobrir el valor d’aquesta altra cara de la justícia: un servei pròxim, de quilòmetre zero i que facilita la vida quotidiana de la ciutadania.

Quan vas assumir el càrrec el 2012, t'imaginaves que hi estaries més d'una dècada?
No, no m'ho hauria imaginat. La veritat és que prendre aquesta última decisió em va costar. Un company del jutjat, molt competent, em va fer reflexionar quan la secretària va demanar el trasllat i li van concedir una nova destinació. Em va dir: “Si ella se’n va i tu també, què serà de nosaltres?” Aquella pregunta em va colpir. Hi ha una bona relació entre nosaltres, i li vaig respondre que m’hi quedaria fins a l’últim dia, i només marxaria quan comencessin les noves oficines generals, que ja no seran jutjats d’aquest tipus.

L'any 2012 et fèiem una entrevista i ens deies que no volies ser l'última jutgessa de pau de Sant Cugat. 13 anys més tard veus perillar la institució? 
Quan s’activin els jutjats de Sant Cugat, la figura actual del jutjat de pau desapareixerà completament. Ja fa temps que part de les funcions depenen del registre civil de Rubí, un primer indici que tot estava canviant. Ara, amb la nova llei que atorga el Partit Judicial a Sant Cugat, els jutjats de pau recuperen competències, especialment en l’àmbit penal, i s’amplien els límits econòmics dels casos que poden gestionar, com ja t’he comentat.

El gran canvi, però, és que molts procediments no podran iniciar-se sense abans intentar una conciliació. Això ens ha portat una allau de sol·licituds, perquè la gent ja no pot anar directament a judici sense provar primer d’arribar a un acord. Aquesta pràctica ja existia quan jo exercia, però es va eliminar, i ara es recupera.

Des del meu punt de vista, és positiu: ens obliga a negociar i a buscar solucions abans d’arribar al conflicte obert. Però també ens carrega de feina, ja que som l’única institució que ofereix la conciliació de manera gratuïta. Quan el jutjat de pau desaparegui, la ciutadania haurà d’acudir a un professional i assumir el cost d’aquests serveis.

Com han canviat les funcions del jutjat de pau en aquests anys? Què podíeu fer, què no podeu fer i viceversa?
Crec que s'ha perdut en seguretat jurídica. Per exemple, en els anys en què he tingut competències en l'àmbit matrimonial, m'he trobat amb parelles que quan l'he tingut al davant de vegades intuïa que alguna cosa no encaixava, que potser no hi havia una voluntat genuïna de formar una família, sinó que es casaven per conveniència. En aquests casos, tenia la potestat de separar-los i fer-los un interrogatori individual, per mirar d’esbrinar la veritat. 

Ara, però, tot això s’ha desdibuixat. El paper de la secretaria s’ha limitat a recollir declaracions i enviar-les a Rubí, i mesos després arriba una resolució administrativa que accepta el tràmit. Em pregunto fins a quin punt hem passat d’un sistema on, abans d’aprovar un matrimoni, tot havia de passar pel filtre de la fiscalia i per la mirada atenta d’una persona, a un procediment gairebé automàtic.

Creus que la gent coneix prou els serveis que hi ha al jutjat de pau o falta una mica de pedagogia per apropar aquesta institució a la ciutadania? Saben per què hi poden anar, per quins tràmits i per a què serveix?
Fins ara es podia fer tot sense gaires complicacions, però ara tot funciona amb cita prèvia. Això fa que molta gent arribi una mica frustrada, recordant quan fa uns anys, per exemple, van tenir un fill i en mitja hora ja ho tenien tot resolt, i ara s’han de trobar amb aquest nou sistema. Llavors els has d’explicar que nosaltres no hem fet la llei, sinó que només seguim el protocol vigent: cal trucar, demanar hora per correu i esperar que t’assignin una cita.

Aquest canvi ha allargat els processos, perquè ara cal reunir documentació, enviar-la a Rubí, i tot això fa que no sigui tan ràpid com abans. Per això, les cites s’han de programar amb molta antelació; ara, per exemple, les primeres disponibles són per a l’octubre. La feina s’acumula i la gestió es complica.

Què t'agradaria que quedés del teu llegat com a jutgessa de pau el dia que decideixis que ha arribat l'última etapa al capdavant d'aquest servei? 
Crec que he fet tot el possible perquè la ciutadania tingui un accés més just i proper a la justícia, perquè per a mi la justícia és el fonament d’una democràcia. Si la justícia funciona bé, el sistema democràtic es manté ferm; però si falla, vol dir que alguna cosa no està funcionant com hauria de ser.


Ana Maria Osa

És vocacional, totalment. També he de dir que no hagués repetit si no m'hagués trobat unes persones tan compromeses com els funcionaris del jutjat de Pau. Per mi va ser, els feia el de jo repeteixo si vosaltres repetiu. Ha sigut una col·laboració continuada.



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.

Publicitat